Haig de reconèixer que un cop llegit els dos blogs ja puc dir que se què és un weblog. Si més no, tinc una lleugera idea de que va l’assignatura. Gracies!
El blog de Rebeca ens explica molt bé els inicis i la creació del que avui coneixem com a blogosfera. Tot el procés de creació d’una comunitat, de com passem a introduir un espai d’interactivitat i col·laboració, on tothom escolta i és escoltat, on ningú ha de tenir estudis o capacitats gràfiques per informar.
Per altra banda, considero que el segon blog (weblogs: el medio y el mensaje) està molt ben estructurat i que sintetitza perfectament els trets i objectius principals d’aquest sistema de comunicació i difusió d’informació. Tot i que no ha esvaït moltes qüestions i dubtes que tenia (suposo que per això estic fent l’assignatura), si que ha reafirmat aspectes més tècnics i teòrics i que m’ha ajudat a formar alguns pensaments crítics al respecte.
Valoro molt aquest aire subjectiu i personal dels blogs. Subjectiu de veritat. Perquè considero que en general, els mitjans de comunicació, tot i que tendeixen a tenir un format propi i una visió individualista crítica, ho globalitzen tot, ho tergiversen, i al cap i a la fi acaben tancant-se i creant un cercle informatiu comú. Els weblogs obren aquest cercle, s’endinsen en els problemes del “lector de a peu”, comprenen els interessos reals de la gent i constitueixen una xarxa d’informació alternativa, que al meu parer, esdevé indispensable per a la correcta visió global de les notícies i informacions emeses per els mitjans de comunicació més mediàtics.
Tot i la seva valuosa aportació, em fa por considerar aquest material com a periodístic. Ja que, hem de tenir en compte que la majoria d’informació no pateix cap mena de censura, d’aquesta manera, si es fés un mal ús d’una informació, s’estaria reafirmant i catalogant com a correcte als ulls del lector. Per aquest motiu crec que l’única forma de reconèixer un blog o de considerar-lo correcte, és fer-ho d’una forma col·lectiva amb l’acceptació i agregació d’aquell blog en altres d’arreu del món. Ja que un blog mai deixarà de ser un punt de vista, una reflexió personal, mancat d’un consens col·lectiu previ.
