Periodisme condicionat

Dintre de la gran quantitat de blogs que he trobat, tots ells relacionats amb el periodisme, he seleccionat dos que m’han captivat per el seu format i contingut reivindicatiu.

El primer de tots és troba en una reconeguda pàgina de tot tipus de crítica, votoenblanco.com. El blog es titula “Periodismo: la lección de Amy Goodman”.
El blog relata la recent edició d’un diari avantguardista i revolucionari que es distancia de tots els lobbies i poders polítics i militars per crear un estil propi, lliure i crític.
Trobo molt interessants aquests tipus d’experiències, sobretot en els mitjans de comunicació. Crec que avui en dia la majoria dels mitjans de comunicació, fins i tot qualsevol periodista o productor intel·lectual, està molt condicionat per pressions externes o alienes al procés creatiu o d’informació. És el cas de la deliberada afiliació de molts diaris o canals televisius a partits polítics, clubs de futbol o entitats bancàries, que moltes vegades els marquen una trajectòria o censura informativa. Estic en total desacord amb aquests procediments que atempten contra l’objectivitat i la lliure llibertat de pensament. Amy a creat un diari ambiciós, sobretot si tenim en compte que el diari s’edita als Estats Units i que allà hi ha lobbies tan importants com les asseguradores, les grans empreses de petroli i fins i tot el president, George Bush. Tot i això, no crec que el diari aporti una visió totalment objectiva, però si que a aconseguit reunir diferents punts de vista, totalment dissonants, i aportar d’aquesta manera una visió més global.

El segon blog ens remet a varis temes on l’autor ens dóna la seva opinió. El primer de tots és la freqüència amb que els periodistes dramatitzen i exageren les informacions, si més no, com intenten mostrar la part més morbosa i vendible d’una noticia abans de ressaltar la part més interessant o rica de contingut. En segon lloc, l’autor ens proposa una sèrie de qüestions: “¿Es el periodismo de investigación parte del periodismo político?” i “¿Qué hay del periodismo político informativo?”. L’autor torna a fer referència a la dependència de molts periodistes i diaris a pressions externes com els polítics, i alts càrrecs mandataris.

Una feixuga pregunta ronda en aquests moments pel meu cap: El periodisme actual té alguna cosa del periodisme que entenem com a tal? On anirem a parar! Realment estem decantant-nos pel periodisme d’investigació o entreteniment?

Per a més informació:

http://www.votoenblanco.com/bitacora/2005/07/periodismo-la-leccin-de-amy-goodman.html
http://arellano.bloxus.com/historias/6560